Antoni Gaudí concep la planta com a part del projecte de la Casa Batlló, definint una arquitectura domèstica innovadora, lluminosa i profundament funcional. Els senyors Batlló posen la planta en lloguer, dividida en els habitatges F i G.

Carlos Marimon Batlló, besnét dels senyors Batlló, s'instal·la a l'habitatge amb la seva família, consolidant-ne l'ús residencial durant la segona meitat del segle XX. Al llarg d'aquestes dècades s'hi introdueixen reformes —principalment superficials— que alteren paviments, fusteries i acabats.

El 2010 i el 2019 van morir les últimes llogateres dels habitatges de la planta, Mercedes Arbiol Muntané i Maria Luisa Nieves Conde, totes dues cunyades i casades amb descendents directes dels Batlló. Membres de l’equip de la Casa Batlló les van conèixer personalment i van compartir temps amb elles als seus habitatges, recollint relats i records sobre la vida quotidiana, la família Batlló i el mateix Gaudí.

Per primera vegada, la planta s'obre a nous usos, recuperant el seu caràcter domèstic original i projectant-lo cap a una forma contemporània de viure el patrimoni. Un habitatge històric que torna a estar viu i que és un testimoni únic de la vida burgesa barcelonina de principis del segle XX.